La meva llista de blogs

diumenge, 24 de març del 2019

El monstre de colors

Aquest dijous passat vam rebre a l'hora del conte tot un clàssic de la nostra escola: El mostre de colors. El Josep Manel, pare de l'Anaïs, va venir carregat de pots per a poder endreçar aquest garbuix d'emocions que pateix el pobre monstre de colors.


 

Les nenes i els nens que hi havia a la sala ja saben molt bé tot el que li passa al monstre i quines són les emocions que sent, perquè aquest és un conte que a l'escola treballem sovint.


Per això, van poder ajudar al Josep Manel recordant-li a cada moment quin era el color que tocava: amb el color groc, l'alegria, amb el color blau, la tristesa, amb el color vermell, la ràbia, amb el color negre, la por, amb el color verd, la calma i amb el color rosa, l'amor. El Josep Manel va parlar amb tots els monstres per saber com es sentien i poder-los ajudar.


L'Anaïs va anar ajudant al monstre de colors a endreçar cadascuna de les seves emocions als pots que el seu pare havia preparat. Al final del conte s'havia desfet tot l'embolic! Agraïm des d'aquí al Josep Manel i a l'Anaïs la seva col.laboració en l'hora del conte de la nostra biblioteca.




dimecres, 20 de març del 2019

Orelles de papallona

Aquest divendres passat, l'Ignasi, el pare de l'Aniol i la Guisla, va tornar a l'hora del conte de la biblioteca per a explicar-nos un llibre molt interessant que acaba de descobrir: Orelles de papallona. 



La Clara, la protagonista de la història, es veu sotmesa en diverses ocasions a les burles d'altres nens i nenes, que la ridiculitzen i es riuen d'alguns dels seus trets. Però ella sempre es recorda de les bones recomanacions que li dóna la seva mare i troba la manera d'enfrontar-se al món i donar respostes encertades i imaginatives, reivindicant la seva diferència. Orelles de papallona és un llibre sobre la superació i l'amor propi, elements fonamentals en el creixement personal de les criatures.



Nens i nenes han seguit amb atenció la interpretació de l'Ignasi, que ha reproduït amb molta gràcia  aquests episodis de menyspreu que malauradament els toca viure a algunes persones durant la infància. Al final del conte hem arribat a una conclusió molt clara: tots i totes som diferents i som únics, que no és poca cosa. Gràcies Ignasi per aquest regal!